PARTICIPANTS
Koleka Putuma, Farah Chamma, Elías Knörr, Francesco Deiana, Ellen Deckwitz, Guim Valls, Laia Carbonell, David Leo García, Ashle Ozuljevic
Com deia Fernando Pessoa, “Hi ha un oasi en l’Incert / i, com una sospita / de llum on no hi ha escletxes, / passa una caravana”.
El tancament dels actes de la Biennal coincideix amb la clausura de Barcelona Poesia 2020. Per això enguany traduïm aquesta coincidència en un recital que s’obre a la reflexió i que, poèticament, pensa el futur a través de la veu de joves autors de tot el món.
Perquè necessitem trobar-nos i, col·lectivament, convocar un futur que vulguem fer-nos nostre, perquè sabem que, perquè sigui possible, cal fer memòria i escoltar no només què diuen sinó com diuen els versos d’alguns dels poetes joves més rellevants de l’actualitat.
La poeta Koleka Putuma, una de les veus amb més ressò de Sud-àfrica, l’escriptora i performer palestina Farah Chamma, el poeta gallec Elias Knorr, considerat un dels tres poetes més representatius de la lírica islandesa, el poeta i filòsof italià Francesco Deiana, mestre del dir i el pensar i la neerlandesa Ellen Deckwitz, premiada i aplaudida arreu, són els cinc poetes internacionals de l’acte. Alguns hi seran presencialment, d’altres telemàticament.
Completen aquest cartell de luxe les veus de poetes que reciten a casa: Guim Valls (Barcelona, 1992), Laia Carbonell (Castellbisbal, 1986), David Leo Garcia (Màlaga, 1988) i Ashle Ozuljevic (Santiago de Xile, 1986). I, per arrodonir la proposta, res millor que la música d’Aurora Bauzà i Pere Jou, dos compositors que creuen que una melodia és també un fenomen físic, visual i palpable.
En aquesta sessió també es projectarà la càpsula audiovisual “Tocar” del projecte de creació “Un vocabulari per al futur”, produït des del CCCB especialment per a la Biennal de Pensament. “Tocar” compta amb text i veu de Karen Barad i direcció de Blanca Rego.

PARTICIPANTS
Anier Deer, _ Tribade
La nova escena de música urbana i l’aparent revifada dels discursos d’enaltiment del barri i el ser de carrer conviu alhora amb la realitat de la gent jove als barris i ciutats, cada cop més copsades per un turisme massiu i caracteritzades per la manca d’espais on sigui viable donar vida a allò col·lectiu. Com sobreviu doncs una música que neix del carrer i de la presa de l’espai públic en l’actualitat? Quin paper hi juguen les noves tecnologies? Com es retroalimenten l’art i la ciutat?
Anier i Tribade (Masiva Lulla i Bittah), mc’s del panorama actual de la música urbana, conversaran sobre quines representacions i imaginaris s’estan creant sobre els barris i l’espai públic des de la música urbana, els seus conflictes, i com això alhora els transforma.

MODERADOR
César Rendueles
PARTICIPANTS
Mike Davis, Emilio Santiago Muiño, Esther Vivas, Íñigo González Ricoy
Les democràcies es troben encadenades als processos electorals. Les polítiques públiques no atenen tant el bé comú com el proper cicle electoral. Es diria que les democràcies representatives són presoneres del curt o curtíssim termini, incapaces d’atendre les urgències del llarg termini.
Com protegir les futures generacions? Qui representa els qui encara no han nascut? Quines són les conseqüències del curt termini democràtic?

MODERADORA
Sonia Hernández-Montaño Bou
PARTICIPANTS
Stefano Boeri, Manuel Franco, Mark Nieuwenhuijsen, Míriam Garcia
Malgrat els avenços en l’àmbit tecnològic i l’accessibilitat a un coneixement mèdic cada vegada més plural, l’alta densitat de població en determinades zones urbanes sumada al consum indiscriminat, el desgast dels recursos, l’increment de la temperatura de l’aire -per l’escalfament global- i la contaminació atmosfèrica, entre altres factors, ha comportat l’augment i l’agreujament de les malalties cardiorespiratòries.
D’altra banda, l’amenaça de noves pandèmies que s’estenen amb gran facilitat qüestiona la capacitat dels nostres sistemes sanitaris per donar resposta als problemes de salut.
Pensar les ciutats per un segle XXI que veurà assolit el pic de superpoblació mundial l’any 2050 comporta tenir en compte aquestes “variables invisibles” per tal d’enfortir les seves infraestructures de salut. Una arquitectura i un urbanisme que donin prioritat al benestar dels habitants d’una ciutat mitjançant la incorporació de masses de vegetació, l’accés a una aigua en condicions higièniques òptimes i la garantia de la qualitat de l’aire en l’espai públic.
L’aplicació tant d’aquestes estratègies com d’altres repercutiria dràsticament en aspectes socials tan importants com la dessaturació de la sanitat pública.

MODERATOR
Guillermo López Linares
PARTICIPANTS
Sergio del Molino, Marta Tafalla, Vanesa Freixa
Un dels processos més destacables quant a revertir la superpoblació en els ecosistemes urbans és el denominat neoruralisme o moviment neorural, que qüestiona la necessitat i idoneïtat d’habitar una ciutat per raons laborals i d’accessibilitat a serveis a priori essencials.
El neoruralisme afavoreix la repoblació i revitalització de nuclis urbans gairebé abandonats, i reactiva el sector agrari al camp i el rellançament de l’economia rural. Simultàniament, la ciutat se’n beneficia en desaccelerar el seu creixement desmesurat i suavitza la densitat del seu teixit urbà.
Potenciar la biodiversitat i estendre les infraestructures de verd urbà amb criteris de rigor que articulen la disciplina urbanística al paisatgisme i l’ecologia ajuda a millorar la qualitat de vida i la salut de la ciutadania, tot revertint l’augment de patologies associades a la contaminació de l’aire o a l’increment de la temperatura.
Tanmateix, cal subratllar iniciatives privades com ara l’adopció de pràctiques lligades a l’agricultura -la proliferació d’horts urbans n’és un exemple- o l’execució de cobertes vegetals.

MODERATOR
Guillermo López Linares
PARTICIPANTS
Sergio del Molino, Marta Tafalla, Vanesa Freixa
Un dels processos més destacables quant a revertir la superpoblació en els ecosistemes urbans és el denominat neoruralisme o moviment neorural, que qüestiona la necessitat i idoneïtat d’habitar una ciutat per raons laborals i d’accessibilitat a serveis a priori essencials.
El neoruralisme afavoreix la repoblació i revitalització de nuclis urbans gairebé abandonats, i reactiva el sector agrari al camp i el rellançament de l’economia rural. Simultàniament, la ciutat se’n beneficia en desaccelerar el seu creixement desmesurat i suavitza la densitat del seu teixit urbà.
Potenciar la biodiversitat i estendre les infraestructures de verd urbà amb criteris de rigor que articulen la disciplina urbanística al paisatgisme i l’ecologia ajuda a millorar la qualitat de vida i la salut de la ciutadania, tot revertint l’augment de patologies associades a la contaminació de l’aire o a l’increment de la temperatura.
Tanmateix, cal subratllar iniciatives privades com ara l’adopció de pràctiques lligades a l’agricultura -la proliferació d’horts urbans n’és un exemple- o l’execució de cobertes vegetals.

MODERADOR
Raül Garrigasait
PARTICIPANTS
Joan Canimas, Aida C. Rodríguez, Bàrbara Mestanza
“Llibertat o mort”, el lema polític més cridat de la història d’Occident, proclamava que la vida només valia la pena si reconeixia alguna cosa més alta que ella mateixa.
La pandèmia ha trinxat les idees que havíem heretat sobre la llibertat i la mort, sobre la supervivència, la vida plena, el control social i la comunitat. El virus ha vingut a portar-nos un nou missatge: «La llibertat és la mort». I, per mantenir-nos en vida, hem acceptat la reducció més dràstica de llibertat de les nostres vides.
En el món que ve, tindrà més valor la mera protecció de la vida o la vida plena en llibertat? Ho fiarem tot a una existència llarga, segura, indolora encara que calgui renunciar a les coses que li donen sentit? Com serà la comunitat postpandèmica que encara no existeix?
L’escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, per a qui la llibertat no és un acte heroic individual sinó un do de la comunitat, conduirà un debat on plantejarà si és possible aprendre, de manera col·lectiva, una llibertat més profunda.
L’acompanyarà el filòsof Joan Canimas, especialista en ètica aplicada a l’acció social, que recentment s’ha mostrat molt crític amb el paternalisme jurídic de l’Estat durant el confinament.
També hi participarà la professora Aida C. Rodríguez, investigadora en drets humans i experta en justícia restaurativa, que tractarà aquestes qüestions a partir del seu coneixement sobre les situacions de privació de llibertat.
Amb les seves intervencions també entaularan un diàleg amb textos filosòfics clàssics que han tractat la qüestió de la llibertat. L’actriu i dramaturga Bàrbara Mestanza serà l’encarregada de fer-ne la lectura.
En aquesta sessió també es projectarà la càpsula audiovisual “Llibertat” del projecte de creació “Un vocabulari per al futur”, produït des del CCCB especialment per a la Biennal de Pensament. “Llibertat” compta amb text i veu de Raül Garrigasait i direcció de Laura Ginès i Pepon Meneses.

MODERADORA
Karma Peiró
PARTICIPANTS
Claudio Agosti, Simona Levi
La pandèmia ha digitalitzat tots els aspectes de les nostres vides, introduint intermediaris dubtosos en espais fins ara sagrats. Com podem defensar els barris, les escoles i els espais privats de la colonització de les plataformes digitals?
La periodista Karma Peiró moderarà la conversa entre dos experimentats activistes italians: l’especialista en seguretat Claudio Agosti, membre del col·lectiu berlinès Good Technology i del laboratori d’idees europeu DiEM25, i Simona Levi, fundadora d’Xnet, FCForum, 15MpaRato i impulsora de la recent campanya “No Google a les escoles”.

MODERADOR
David Casacuberta
PARTICIPANTS
Fernando Broncano, Amparo Lasén
Durant la pandèmia, les decisions legislatives s’han basat en coneixements científics. La ciència institucionalitzada s’ha revelat un cop més com a font de legitimació de les polítiques públiques.
Les democràcies valoren la veritat, però com es fixa aquesta veritat? Les institucions polítiques han de basar algunes de les seves decisions en el coneixement que els aporten els científics. Quina autoritat política és competència de la ciència? És possible democratitzar el coneixement?

MODERADORS
Oriol Farrés
PARTICIPANTS
Carlos Fernández Liria, Daniel Innerarity, Nuria Sánchez Madrid
A les ciutats proliferen els transeünts, els consumidors, els individus. On són els ciutadans? En què consisteixen els seus deures? Quin és l’urbanisme més propici per a la democràcia? Per a què serveixen els carrers, les places, els bancs i els balcons?
Sense ciutadans, la democràcia esdevé una apel·lació buida, però que manté poder evocatiu. L’ideal republicà encara s’agita, tot i que no resplendeixin alternatives de justícia social en el futur. La ciutat no és només un lloc, sinó també un espai moral, on la igual dignitat dels ciutadans és l’única vara de mesurar.

PARTICIPANTS
Ernesto Castro, Anna Pacheco, Elizabeth Duval, Clàudia Rius
En la darrera dècada, l’expansió de tecnologies basades en internet ha fet emergir nous llenguatges que, des de la interconnectivitat i l’abast de les xarxes socials, han capgirat el paradigma cultural. Les generacions més joves han accedit al món a través d’aquestes transformacions culturals que, lluny de ser una bombolla, s’han produït en simbiosi amb múltiples fenòmens socials i polítics d’arreu, des del creixent context de precarietat laboral fins a les reivindicacions feministes o l’activisme pel clima.
Quins fenòmens culturals interessen a aquestes noves generacions i com els ha afectat la pandèmia i el confinament?
El filòsof i youtuber Ernesto Castro, que ha fet d’aquestes qüestions un dels seus centres d’interès, conduirà aquest debat.
Hi participaran la periodista i escriptora Anna Pacheco, que analitza la cultura popular amb una perspectiva de gènere i de classe; l’escriptora, filòsofa i activista trans Elizabeth Duval, que ha reflexionat sobre el poder mediàtic a partir de la seva experiència com a personatge públic, i també la periodista Clàudia Rius, que ha posat el focus en les manifestacions culturals emergents dins l’ecosistema cultural català.
En aquesta sessió també es projectarà la càpsula audiovisual “Herència” del projecte de creació “Un vocabulari per al futur”, produït des del CCCB especialment per a la Biennal de Pensament. “Herència” compta amb text i veu de Juan Mayorga i direcció de Carolina Astudillo.

MODERADOR
Estudi Equal Saree
PARTICIPANTS
Izaskun Chinchilla, Òscar Guayabero, Zaida Muxí
Les ciutats configuren l’ecosistema de la nostra espècie. Són l’embolcall i alhora l’escenografia de les nostres vides i les diferents interrelacions humanes. Tot i això, sovint estan dissenyades per produir, no per viure, amb el risc de desvincular-se de la seva pròpia essència: millorar l’existència de les persones, amb les seves vides i condicions diverses.
En canvi, una ciutat que escolta i observa amb una mirada atenta i empàtica s’apropa a la gent, l’entén i la cuida. Genera complicitat i comunitat. Aquesta mirada és multidimensional, i depèn, en gran part, de l’urbanisme i l’arquitectura.
Tenir en compte les veritables necessitats innates del ser humà, comprendre que els espais públics han de congregar multiplicitats de persones amb les seves realitats i punts de vista, incorporar les experiències de diferents col·lectius en la creació de l’entorn construït i garantir l’accessibilitat universal són alguns dels passos en el camí cap a una ciutat inclusiva que fomenti la cohesió social, la igualtat, la diversitat i la seguretat.
Volem ciutats per viure, ciutats que ens cuidin. Potser és qüestió d’escoltar.

MODERADOR
Àngel Puyol
PARTICIPANTS
Javier Gomá, Alicia García Ruiz, Joan Vergés Gifra
A La rebel·lió de les masses, Ortega y Gasset va pintar la condició hiperdemocràtica dels seus temps, que alimentava l’imaginari de l’acció directa.
Per a què serveixen els drets i les llibertats? Quins són els límits de la voluntat popular? Com encaixen la democràcia i el liberalisme? La democràcia liberal, model triomfant de la història, Fukuyama dixit, evoluciona amb el temps.
Cada època li descobreix nous problemes, altres límits, possibilitats inèdites, curtcircuits. Quins són els problemes específics de les nostres democràcies? I les solucions?

En un context d’acceleració massiva de la digitalització de les interaccions arrel del confinament del COVID, però també de repensar la Barcelona Digital més enllà de la celebració de grans esdeveniments com el Mobile, la jornada “Cocreant Barcelona Digital” te per objectiu obrir un espai per repensar i cocrear la memoria, ecosistema, i economía de la Barcelona digital, en clau diversitat. La proposta parteix de visibilitzar la diversitat d’apropament a la digitalització, i també les desigualtats que ha generat i reforça la ciutat digital, particularment en termes de gènere i interseccionalitat.

PARTICIPANTS
Kirsten Stolle, Valerie Miles, Carlos Delclós
La societat és el consens de noms que li donem a les coses, per això el llenguatge és la primera eina de transformació de la realitat.
Avui veiem que el discurs polític torna a deshumanitzar col·lectius amb símils animals; la mateixa personalització de productes comercials per disfressar la seva toxicitat s’usa per reescriure la història i segrestar els seus símbols. Les plataformes digitals garanteixen la viralitat dels continguts més escandalosos, la qual cosa facilita la integració de models de conducta intolerables en la vida pública.
El sociòleg Carlos Delclos conduirà el debat entre l’artista nord-americana Kirsten Stolle, el treball de la qual estudia aquestes estratègies amb un exercici d’anàlisi sintàctica i semàntica, i Valerie Miles, editora de Granta i especialista en la imaginació com a vehicle de transformació social.

MODERADORA
Brigitte Vasallo
PARTICIPANTS
Cristina Morales, Marta Sanz, Denise Duncan, Yolanda Sey
Les ciutats són espais de multiplicitat de vides, històries i mons. Sovint la trama urbana és l’escenari de formes de violència i d’opressió, que s’exerceixen en unes coordenades concretes i sobre uns cossos determinats, a vegades de manera més subtil i simbòlica, d’altres, més descarnada i brutal.
Però les ciutats també són llocs de possibilitat d’emancipació, on els individus poden traçar nous camins i teixir noves aliances, on res està escrit i els destins individuals i col·lectius poden fer un gir nou cada dia. Habitar l’espai públic es converteix aleshores en un acte dissident, en la reivindicació i l’afirmació de la pròpia supervivència.
Les escriptores Marta Sanz i Cristina Morales han descrit en les seves obres aquesta violència estructural que s’encarna a les ciutats i han reflexionat sobre les possibilitats d’emancipació més enllà dels límits que imposa la norma.
L’escriptora i activista Brigitte Vasallo, que també ha tractat aquestes qüestions, serà l’encarregada de conduir el diàleg.
Aquesta sessió clourà amb la posada en escena d’un monòleg centrat en l’experiència de ser dona negra a Catalunya. La peça és una creació original de la dramaturga Denise Duncan i serà interpretada per la cantant i actriu Yolanda Sey.
En aquesta sessió també es projectarà la càpsula audiovisual “Frontera”, del projecte de creació “Un vocabulari per al futur”, produït des del CCCB especialment per a la Biennal de Pensament. “Frontera” compta amb text i veu d’Ingrid Rojas Contreras i direcció de Diana Toucedo.

PARTICIPANTS
Albert València, Guillem Camprodon
La globalització va promoure la deslocalització i localització de gran part de la indústria de ciutats del nord al sud global. A Barcelona, una pulsió per relocalitzar la indústria recorre des de moviments makers i dissenyadores a petits i grans complexos industrials, aquest cop apostant perquè tot plegat comporti més justícia social i ambiental, i vitalitat als barris.
En aquesta activitat, dues comunitats del Poblenou que aposten per la relocalització es trobaran per explorar fortaleses i debilitats per aprofundir en la producció urbana. L’una, al voltant dels makers (Fablab) i l’altra, de l’economia social i solidària (Observatori del Poblenou).

PARTICIPANTS
Helen Hester, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro
Diferents postures feministes han tractat la dona com a víctima passiva de la tecnologia. En aquest sentit, el xenofeminisme es presenta com un corrent renovador en la mesura que reconeix el seu poder emancipador i apunta a construir estratègies a l’altura dels nostres temps d’accelerada virtualització.
Aquest debat abordarà la manera en què el cos ha adquirit noves escales de realitat i habitabilitat en els entorns digitals prenent com a punt de partida l’àmbit domèstic per tal de pensar el núvol com a llar dels nostres cossos de dades.
Així com la casa ha estat l’enclavament de la reproducció social que perpetua valors normatius, les infraestructures tècniques generen, al seu torn, normativitats algorítmiques perpetuant l’ordre social establert.

MODERADOR
Daniel Gamper
PARTICIPANTS
Michele Della Morte, Jose Luis Moreno Pestaña, Laia Forné Aguirre
“No ens representen!”. Amb aquest eslògan s’articula des de fa ja un parell de dècades la desconfiança o desafecció ciutadana en els mecanismes de la representació.
Quines són les alternatives per insuflar nova vida a les democràcies liberals? O potser hem de mantenir la confiança en els procediments de presa de decisió col·lectiva de la democràcia? Què aprenem dels governs tècnics? És la consulta popular el mecanisme democràtic per antonomàsia? En què consisteix el vincle de representació?

MODERADOR
César Rendueles
PARTICIPANTS
Bhaskar Sunkara, Jorge Tamames, Laura Casielles, Santiago Zabala
Fa una dècada van fer eclosió moviments socials -la Primavera Àrab, el 15M, els Occupy, YoSoy132, Nuit Debout…- que recollien elements de les polítiques progressistes i els hibridaven amb nous moviments democràtics. Aspiraven a construir majories socials unides per la demanda d’aprofundir en la democràcia i estendre els drets socials. Aquesta energia social es va traduir en iniciatives electorals de diferent signe.
Què en queda, d’aquest procés de mobilització? Ha tingut cap efecte durador en els nostres sistemes polítics? Ha conclòs el somni de la “nova política”?

Marina Monsonís, a través d’un menú culinari que despertarà tots els sentits, conduirà un col·loqui amb l’activista Yayo Herrero i el pagès ecològic Joaquín Arqué per parlar sobre què hi ha darrere del que mengem, quina relació té el menjar amb la salut, la sostenibilitat, les cures, la sobirania alimentària, les relacions entre el camp i la ciutat o la crisi climàtica i ecològica global.
Com passa en qualsevol cuina, mentre estan en marxa els fogons, es conversa de tot i més. En aquesta ocasió, abordarem les problemàtiques més actuals, els dilemes, les contradiccions i les implicacions polítiques d’aquells aliments que cuinem i mengem. Aquesta sessió acabarà amb un tastet del plat cuinat.
Participants: Yayo Herrero, Joaquín Arqué i Marina Mosonís (moderadora).

MODERADORA
Areti Markopoulou
PARTICIPANTS
Mitchell Joachim, Yayo Herrero, Elena Albareda, Salvador Rueda
Les ciutats generen el 70% de les emissions de CO2; el sector de la construcció és responsable del 40% dels gasos d’efecte hivernacle, així com del 30% del consum de matèries primeres i del 30% de la generació de residus.
Són dades que subratllen la necessitat imminent de situar l’impacte mediambiental al centre de l’urbanisme, l’arquitectura i el disseny. Els problemes ambientals de les ciutats incideixen en moltes altres regions del planeta, aquelles d’on s’extreuen els recursos i on arriben els efectes de les emissions i els residus generats.
Habitem ciutats que són sistemes socioecològics indissolublement integrats en entorns més amplis. Formem part de la trama de la vida. Disminuir els desplaçaments i avançar cap a sistemes de mobilitat sostenible, crear una infraestructura ecològica, apostar per l’economia circular o repensar el model urbà per tal de mitigar i adaptar-nos als efectes del canvi climàtic, com ara la pujada del nivell del mar o l’increment de les temperatures, són algunes mesures de futur que caldria plantejar i aplicar ja al nostre present.
Ara més que mai. El moment en què ens trobem requereix un nou urbanisme resilient i regeneratiu.