En el marc de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, l’Espai Aviny\u00f3 us proposa l’activitat 12 d\u2019octubre de 1492: \u00abLa Conquesta del M\u00f3n\u00bb.<\/p>\n
Tenint com a punt de partida el 12 d\u2019octubre, volem reflexionar sobre la gran diversitat de significats i afectivitats que envolta aquesta data dins i fora de la geografia espanyola. Us convidem a fer un exercici de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva amb la incorporaci\u00f3 de les mem\u00f2ries llatinoamericanes, gitanes, \u00e0rabs i afrodi\u00e0sporiques sobre qu\u00e8 implica cada any recordar aquesta data per aquests pobles i comunitats: qu\u00e8 celebrem realment? Qu\u00e8 es commemora? Quins fets amaga aquesta data? Quins fets queden exclosos d\u2019aquest any? 1492 \u00e9s un any amb una rellev\u00e0ncia hist\u00f2rica molt important i cal fer aquesta reflexi\u00f3 per tal de no oblidar el que va passar abans, durant i despr\u00e9s.<\/p>\n
Amb aquest exercici, ens preguntarem tamb\u00e9, aprofitant el context actual: quins l\u00edmits, contradiccions o possibilitats tenim de repensar la forma en com entenem els s\u00edmbols, els cultes a certs personatges, la iconografia dels carrers i tot all\u00f2 que se celebra a la ciutat? Quines implicacions t\u00e9 la incorporaci\u00f3 d’aquestes mem\u00f2ries plurals a la hist\u00f2ria oficial sobre la forma d’entendre i viure la democr\u00e0cia en un marc europeu, espanyol i catal\u00e0?<\/p>\n
Ponents:<\/strong><\/p>\n Nadia Hindi:<\/strong> Professora en el Departament d’Estudis Sem\u00edticos, \u00e0rea d’Estudis \u00c0rabs i Isl\u00e0mics de la Universitat de Granada i investigadora postdoctoral en el projecte RETOPEA: Religious Toleration and Peace (H2020). El seu treball d’investigaci\u00f3 versa sobre l’\u00fas del llegat de la tradici\u00f3 isl\u00e0mica en les iniciatives isl\u00e0miques contempor\u00e0nies, els nacionalismes i els feminismes.<\/p>\n Nicol\u00e1s Jim\u00e9nez:<\/strong> Soci\u00f2leg i m\u00e0ster en recerca educativa. Ha estat professor-lector de l’assignatura \u00abGitanos de Espa\u00f1a. Historia y cultura\u00bb de la Universitat d’Alcal\u00e1. \u00c9s coautor de la \u201cGu\u00eda de Recursos contra el Antigitanismo\u201d. El seu llibre, escrit conjuntament amb Silvia Ag\u00fcero, \u201cResistencias gitanas\u201d apareixer\u00e0 en breu. Autor del blog www.pretendemosgitanizarelmundo.com.<\/p>\n Remei Sipi Mayo:<\/strong> \u00c9s escriptora i editora, especialista en temes de g\u00e8nere, migraci\u00f3 i literatura de dones africanes a m\u00e9s de comiss\u00e0ria d’exposicions i cofundadora de diverses associacions com a E\u2019Waiso Ipola, Yemanj\u00e1. Ha publicat nombrosos articles i llibres com: \u201cImmigraci\u00f3 i g\u00e8nere: el cas de Guinea Equatorial\u201d; \u201cLes dones migrades: apunts, hist\u00f2ries, reflexions, aportacions\u201d; \u201cContes Africans\u201d; \u201cVeus femenines de Guinea Equatorial: Una antologia\u201d; \u201cBaisos: Elles i els seus relats\u201d i \u201cMujeres Africanas m\u00e1s all\u00e1 del t\u00f3pico de la jovialidad\u201d.<\/p>\n Jos\u00e9 Romero-Losacco:<\/strong> Antrop\u00f2leg, Doctor en Ci\u00e8ncies per al Desenvolupament Estrat\u00e8gic, Posdoctorat a l’Institut Vene\u00e7ol\u00e0 d’Investigacions Cient\u00edfiques, investigador del Lab. d’Historia Global i Ciberespai, UBA i del grup de treball CIUTADANIES: Antropologia Hist\u00f2rica de les Identitats Pol\u00edtiques a l\u2019Estat Modern, Institut Catal\u00e0 d’Antropologia. Autor de \u00abLa Invenci\u00f3n de la Exclusi\u00f3n\u00bb i del blog \u201cHistorias globales desde el Sur\u00bb.<\/p>\n Conducci\u00f3:<\/strong><\/p>\n Miriam Hatibi:<\/strong> Graduada en Internacional en Business and Economics en la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha cursat el M\u00e0ster d’Internacionalitzaci\u00f3 en la Universitat de Barcelona (UB). \u00c9s activista contra el racisme i la islamof\u00f2bia i \u00e9s autora de \u201cMira’m als ulls\u201d (Plaza & Jan\u00e9s, 2018) i \u201cLeila\u201d (Timun Mas, 2018). A m\u00e9s, participa en seccions d’opini\u00f3 en diferents mitjans de comunicaci\u00f3, en els quals reclama la pres\u00e8ncia de persones d’or\u00edgens diferents, especialment dones, en espais de visibilitat medi\u00e0tica.<\/p>\n","protected":false},"author":32,"template":"","podcast_category":[],"podcast_tag":[951,116,229],"podcast_programa":[],"class_list":["post-5660","podcast","type-podcast","status-publish","hentry","podcast_tag-colonialismo-digital","podcast_tag-historia","podcast_tag-memoria"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xrclab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/podcasts\/5660","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xrclab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/podcasts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xrclab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/podcast"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xrclab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xrclab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5660"}],"wp:term":[{"taxonomy":"podcast_category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xrclab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/podcast_category?post=5660"},{"taxonomy":"podcast_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xrclab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/podcast_tag?post=5660"},{"taxonomy":"podcast_programa","embeddable":true,"href":"https:\/\/xrclab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/podcast_programa?post=5660"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}