Ens acomiadem de la temporada desde la Plaça Orfila de Sant Andreu amb la Biblioteca Can Fabra, el CAP de Sant Andreu, el Borja Barbesà i l’ Oriol Fontdevila, l’ Espai Avinyó i les Whisky Bar amb «La playlist del verano». Bon estiu!
Rebem Joan Chamorro, director de la Sant Andreu Jazz Band per parlar del Jazzing, el Festival de Jazz de Sant Andreu que tindrà lloc a Fabra i Coats: Fàbrica de Creació del 2 al 5 de setembre.
Aquest segon programa parlem de “l’AMOR”, amb la col·laboració de la Fundació TEAS, el Centre Ocupacional Sínia i el nostre propi centre CIO (Centre d’Iniciatives Ocupacionals), investiguem per saber com viuen l’amor diferents persones.
Estimades, últim programa de la temporada (Ens trobareu a faltar, ho se). Pero no sufrais! Que serà només un mes. Així que gaudiu d’aquest últim podcast, on xerrem sobre judokas o traïcions sonoras mentre resumim l’any a través de concursos estupids.
L’espai públic és un catalitzador natural de la vida urbana. La diversitat de nocions i usos que veïns i veïnes que cohabiten la ciutat fan de l’espai urbà, és un indicador més de la pluralitat que caracteritza la ciutat a través dels seus barris.
En línia amb el treball amb joves que l’Espai Avinyó va engegar amb el cicle ‘Creació Jove‘, us proposem un nou cicle, en format radiofònic, per reflexionar en primera persona i amb mirada jove sobre els usos, dificultats i reptes per generar espais que possibiliten relacions i diàleg intercultural.
Fruït d’un procés de creació conjunta, els espais radiofònics dissenyats i locutats per joves seran altaveu de realitats de barri i d’experiències situades entorn a l’espai públic. Quines formes d’estar, ser i sentir habiten l’espai públic? Què implica que la ciutat sigui territorialment diversa?
Durant el segon programa hem tingut a Tina Masawi, que ens ha acompanyat al llarg de tota la grabació.
La premiada vocalista Tina Masawi va començar la seva carrera el 2010 a Reps Theatre com a actriu, i després com musical Cantant de producció teatral en diversos escenaris i en produccions com «Rent» i «We Will Rock You». Com un dels protagonistes vocalistes de la coneguda banda local «Jazz Invitation» i com a producció cantant en el teatre Barnyard de Sud-àfrica, Tina ha viatjat i realitzat gires per Zimbabwe, Zàmbia i Sud-àfrica en importants espectacles. Ella també ha rebut formació en teatre físic al llarg dels anys, i el seu una sòlida formació teatral i una àmplia experiència en actuacions en viu ha donada la seva maduresa vocal i versatilitat incomparable. Tina ha llançat algunes cançons afro-house com «Fallen In Love», «Close To You» i «Sthandwa Sami» amb el popular productor i dj Reverb 7. A l’abril, maig i juliol de 2020, Tina va llançar 3 nous senzills, tots produïts de Reverb7 titulats «Confidence», «Secret» i «Old School Love», 2 dels quals estan actualment en rotació en Trace Àfrica TV, així com en estacions de ràdio locals de Zimbabwe. El seu debut E. P, 91 que es va llançar al desembre de 2020 es pot transmetre a totes les plataformes i presenta els talents de Synik, Fungai Nengare, Simba Tagz i, per descomptat, Reverb 7. Actualment resideix a Barcelona i realitza gires per Espanya i Europa, principalment com a cantant principal en el duo «Tina & Joe» i en la innovadora banda de blues «The Teasers» actuant i dirigint importants festivals de tot el país, cantant en campanyes publicitàries per a companyies globals com Freixenet, actuant en els dos teatres més prestigiosos d’Espanya amb el suport d’una orquestra de 60 peces al Teatro Real de Madrid, el Gran Teatre Liceu de Barcelona i, més recentment, a l’Estadi Olímpic de Lluís Companys a Barcelona.
Un programa per analitzar els des-encontres entre formes d’aprehendre i apropar-se a la realitat. Parlem de l’arribada de la gira zapatista a Barcelona, de euro i altres «centrismes», de voluntats o dificultats per coneixer i entendre altres mons.
En aquest segon programa escoltarem la segona part de la entrevista a Ousmane Levier, artista interplanetari. En Joaquim Tardido ens presenta la seva secció de músiques de cinema amb obres que mai van veure la llum. I per acabar xarrem sobre la película Amadeus, què hi ha de ficció?
“Buika, la voz negra más flamenca” o “Yinka, negra y flamenca”, son algunos de los titulares que acostumbran a acompañar a la cantaora Buika y a la bailaora Yinka Ese Graves. Dos mujeres que llegan al flamenco de formas dispares, una desde sus raíces guineanas en Mallorca y la otra, desde su experiencia afrojamaicana. No obstante, su negritud está envuelta en negaciones que trascienden del color y tienen implicaciones políticas, sociales, estéticas que se expanden en el tiempo y el espacio de las culturas andaluzas, y transita por el flamenco a través de mitos y certezas.
La sociedad Flamenca de Barcelona “El Dorado” lleva más de dos años explorando la huella de la negritud en el flamenco a través de los sonidos. En este diálogo propone ir más allá de los análisis etnomusicólogos o historicistas para explorar el flamenco a través de los cuerpos de Buika y Graves. Entendiendo que experiencia de cuerpo negro en esta cultura tiene una aportación particular, que merece la pena analizarla, visibilizarla o al menos entender cómo se enfrenta un cuerpo en búsqueda de una memoria encarnada a los espacios que niegan su propia historia.
«SOM DIVERSES… SOM VEÏNES »
De nou conversa entre veïnes, aquest cop hem donat la benvinguda a dues noves participants: la Leila i la Mari Carmen que han ampliat el grup de la Rosa, Montserrat i Mercè. Aquest cop hem posat sobre la taula el tema: les festes i celebracions als barris, són realment participatives?, coneixem i respectem les celebracions del nou veïnat?, i ells, fan seves les festes d’aquí?
Parlem-ne i parlant ens entendrem millor!
¿qué tienen en común la primera vaca de oregón y una adolescente japonesa que perdió a su familia en el tsunami de tohoku? ¡descubrimos que mucho más de lo que parece! el teléfono del viento de nobuhiro suwa y first cow de kelly reichardt, dos estrenos recientes que llevábamos mucho tiempo esperando. comparando una con otra encontramos varios hilos en común, como son la pérdida, la soledad y el encontrar consuelo en lo común, en el compartir.
Espacio Público | (Radio)grafías de barrio. El espacio público es un catalizador natural de la vida urbana. La diversidad de nociones y usos que vecinos y vecinas que cohabitan la ciudad hacen del espacio urbano, es un indicador más de la pluralidad que caracteriza la ciudad a través de sus barrios.
En línea con el trabajo con jóvenes que el Espai Avinyó puso en marcha con el ciclo ‘Creación Joven’, os proponemos un nuevo ciclo, en formato radiofónico, para reflexionar en primera persona y con mirada joven, sobre los usos, dificultades y retos para generar espacios que posibilitan relaciones y diálogo intercultural.
Fruto de un proceso de creación conjunta, los espacios radiofónicos diseñados y locutados por jóvenes serán altavoz de realidades de barrio y de experiencias situadas en torno al espacio público. ¿Qué formas de estar, ser y sentir habitan el espacio público? ¿Qué implica que la ciudad sea territorialmente diversa? Escuchemos las voces y reflexiones de jóvenes y vecinas de la mano de cuatro locutoras que han hecho parte de Creació Jove.
Eunice Averion
Miembro activo de la asociación Oyayi dando asesoramiento y orientación a la comunidad Filipina de Barcelona. Le interesa el arte, la música, la cultura, la cocina, las películas y conocer a gente nueva de diferentes ámbitos.
Mercedes Saya
Redactora y comunicadora, dinamizadora o «joker» de teatro foro. Es co-fundadora de Pai Pai Mag, una revista digital para la diáspora asiática e integrante de Catàrsia. Mujer mestiza, catalana y japonesa que ha crecido en Barcelona.
Oyidiya Oji Palino
Data scientist y analyst, participante de la pieza de teatro foro «Tan sutil como cotidiano». Integrante de Catàrsia y de ascendencia nigeriana y filipina.
Marta Huanling Pascual López
Cineasta, estudiante de máster en ficción contemporánea y informadora cultural. Chica china adoptada, integrante de Catàrsia, participante de la pieza de teatro foro «Tan sutil como cotidiano» y del programa de «Formación Antirracista» de CORA, la coordinadora de asociaciones de adopción y acogida.
Este es un podcast de Espai Avinyó grabado en Ràdio Rambles la Xarxa de Ràdios Comunitàries con el apoyo de las instalaciones de Ràdio Rambles y Ràdio Fabra, y con la mediación artística de Violeta Ospina.
Després de la representació de No es país para negras, SAT! – Sant Andreu Teatre «Jo soc negra o afro. Què és ser afroespanyola? Vaig néixer i vaig créixer en un país on no es reconeix la meva nacionalitat perquè tinc un color de pell diferent. Vaig créixer amb el sentiment de no pertànyer enlloc».
Ho diu Silvia Albert Sopale, intèrpret i autora, d’un muntatge que reflexiona sobre com la societat veu (o no veu) els afrodescendents, i com
aquesta mirada pot afectar-nos íntimament i en la construcció de la nostra identitat. No es país para negras és una obra que mostra els microracismes, les formes més subtils que adopta el racisme.
Amb Silvia Albert
Orgull Ràdio va realitzar el passat dissabte 17 de juliol un programa a Ràdio Rambles, la ràdio de la XRCB i Cultura Viva de l’Ajuntament de Barcelona. 90 minuts en què s’ha parlat del vincle d’un dels carrers més importants de Barcelona amb el col·lectiu LGTBIQ+.
Entre altres, l’espai conduït per l’Oriol Serra i Nacho Encinas, ha conversat amb Marc Ferrer, director de ‘¡Corten!’, un giallo queer que barreja a la perfecció la comèdia i el terror.
També hem conversat sobre rostres queers del Raval i Rambles i de Monica del Raval amb Javier Morelope, qui ha escrit un llibre sobre una de les prostitutes i rostres queers de Barcelona més populars entre el col·lectiu.
Com són (i com creiem que són) les persones que fan música al carrer de Barcelona? Com aconseguir la convivència entre artistes, veïnes i comerciants, i què pot fer el projecte Música al Carrer per garantir-la? L’art al carrer és democratitzador? Quin ús ciutadà fem -i podem fer- de l’espai públic?
Les persones participants:
– Edi Pou
– Aida Pallarès, periodista cultural, coautora del llibre “El Carrer és Nostre”.
– Jordi Puig “Kai”, coordinador del projecte Música al Carrer.
– Pablo Schvartzman, músic i professor del Taller de Músics.
– Un veí de Ciutat Vella molest pel soroll i els horaris de la música al carrer.
– I amb les següents artistes que actuen a Ciutat Vella:
Ekaterina Danilova, Blanca Cervera, Pepe Camacho, Ruth Alambra, Paolo Atzei, Viento, Claire Molie, El León y Sus Secuaces, Alfonso Pérez Armengol i Cosimo de Matteis.
En aquest segon programa de l’HORA DEL PATRIMONI que promou SOS MONUMENTS, parlarem amb la seva vice-presidenta, María Cruz Santos, sobre el Patrimoni Immaterial i, també, quines són les activitats d’aquesta associació. Després, més en profunditat, el geògraf de la UB Joan Tort ens parlarà de la configuració inicial de la Rambla, un espai extramurs per on corria l’aigua que baixava de Collserola. En la segona entrevista parlarem amb en Joan Fuguet, coautor d’un llibre sobre el primer palau que es projectà a la Rambla, el Palau Marc.
L’esdevenir negre del món
‘L’Àfrica és aquí i l’Àfrica som nosaltres. Els culpables que l’Àfrica sigui com és avui, amb totes les seves crisis i misèries, som nosaltres. Nosaltres som els gossos que borden i estan allí per protegir l’Edèn occidental, l’illa de seguretat representada en aquesta peça per una obra en construcció. Representar aquest text és posar en evidència les dinàmiques d’opressió, estupidesa, mesquinesa que governen el nostre món, que han estat els motors del colonialisme i que continuen essent els motors de totes les opressions presents, nacionals i mundials’. Ho diu Roberto Romei, director d’aquesta posada en escena de l’obra de Bernard-Marie Koltès al Teatre Tantarantana. Ell parla amb la dramaturga i directora Denise Duncan en una conversa que s’endinsa en les formes de perpetuació del poder més enllà de l’episodi colonial que recrea el muntatge.
Recuperarem els pensaments de l’historiador i teòric polític camerunès Achille Mbembe, com els que feien referència al que ell anomenava ‘l’esdevenir negre del món’; per reflexionar entorn a l’alienació del proletariat negre.
Cultura popular i tradicional a la Rambla. Emissió per difondre la cultura popular i tradicional dels barris al voltant de la Rambla. En l’emissió hi ha una entrevista a una persona en relació amb una entitat del 3 barris. El convidat escull una música que el representa i al final de l’emissió fem una mica d’agenda d’actes de caràcter tradicional i popular que tindran lloc al voltant de la Rambla.
En el programa #2 tenim l’Amadeu Carbó especialista en cultura tradicional. Parlarà de la cultura tradicional i popular a la Rambla, fets, personatges històries relacionades amb la cultura tradicional i popular a la Rambla.
El “Programa Prometeus” nació en el Raval aunque ahora ya se ha extendido a varios barrios más. El programa ayuda a los estudiantes de bachillerato de los dos institutos públicos del Raval a acceder y completar estudios universitarios.
En la actualidad hay 65 Prometeus den el Raval y, al final de este curso, se espera una decena de graduados. Serán las primeras graduaciones desde que el Programa Prometeus se puso en marcha.
Participan: Sarasvati López, Iuliana Constantin, Andrea Rosell y Gayatri López.
Black Market, Julio 2021. ENTRE LA TIERRA Y EL CIELO. Nuevas voces del r’n’b, el nu-soul i el gospel
Hi participen: Latitudes (Mariana Cánepa i Max Andrews), Anna Manubens, Eulàlia Rovira, Alexander Arilla, La Trama (Andrea Corachán i Félix Pérez-Hita), Martí Sales, L’Afluent i Oriol Sauleda
A cura de: Alexandra Laudo, Anna Dot, Andrea Valdés, Caterina Almirall, Fito Conesa, Joan Burdeus i Oscar Holloway
“La veu en xancletes” és un programa de ràdio amb artistes, comissàries i investigadores que tindrà lloc a Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani de Barcelona, en el marc del projecte Quasi Veu. Amb la col·laboració de Ràdio Fabra, traurem la taula de ràdio al carrer, des d’on durem a terme l’episodi número 8.
Recuperarem projectes que han passat recentment pel Centre d’Art i que, des de diferents perspectives, aborden qüestions relatives a la veu. Conversarem amb les artistes i comissàries que hi han participat, i també hi convidarem artistes que actualment treballen en projectes que es fixen, especialment, en la història i en l’entorn de l’antiga fàbrica tèxtil de Sant Andreu. Aquest episodi, que és la clausura del projecte Quasi Veu i que volem que també sigui un moment de celebració, s’estructura en quatre moments:
– Conversa amb les comissàries: conversarem amb Latitudes, comissaris de l’exposició “Coses que les coses diuen”, i amb Anna Manubens, comissària de “To Llengua Boca”, una exposició de Wendelien van Oldenborgh.
– Intervencions dels artistes: recuperarem la peça “A knot which is not”, de l’artista Eulàlia Rovira, feta en el marc de l’exposició “Coses…”, i també un fragment del projecte de mediació Prendre la Veu / Prendre la Ciutat, de La Trama (Andrea Corachán), amb la col·laboració dels alumnes de l’escola d’adults Pegassos que va tenir lloc a partir de l’exposició de Van Oldenborgh.
L’artista resident actualment a la fàbrica, Alexander Arilla, ens presentarà el projecte que hi està duent a terme, Homenatge a la teva Veu.
– Taula rodona: com a clausura de Quasi Veu, posarem en comú el desenvolupament del projecte i dels set episodis previs, amb la presència de totes les integrants del grup de recerca, en una conversa moderada per Martí Sales.
– “Quasi cançons”, a cura de L’Afluent: L’Afluent amenitzarà el programa amb un conjunt de versions de peces musicals d’alguns dels grups i artistes que havien programat actuacions durant l’any passat i que no van poder actuar a causa de les restriccions derivades de la crisi sanitària. Lluny d’escoltar els temes originals, L’Afluent ens presentarà un conjunt de reinterpretacions fetes pel music Àngel Garau, a partir de sons creats amb les possibilitats del sistema vocal.
De què parlem quan parlem de laboratoris ciutadans? Quina funció compleixen per enfortir les nostres democràcies? Com promouen processos d’innovació democràtica? Quin rol juguen les tecnologies digitals en aquests projectes?
Ateneus, laboratoris, espais de creació, centres socials o Fablabs, cada vegada són més els espais per pensar i crear els reptes democràtics de les ciutats, amb i des de la ciutadania, a través de qüestions tan fonamentals com les tecnologies lliures i la cultura digital, els feminismes, la cooperació, les formes i models emergents d’economia col·laborativa, i un llarg etcètera.
El passat 17 de juny vam celebrar una trobada amb diferents laboratoris, agents i altres espais clau en l’ecosistema de la innovació democràtica i ciutadana, a Barcelona i altres ciutats de l’Estat.
Hi van participar
Cossos i moviment: alliberar el cos de la pressió social.
Debat amb Kathy Sey, Laia White i Clara Peya sobre l’espectacle FAM, de Les Impuxibles.
El cos, el color de la pell o els cabells són els trets físics distintius que estableixen les fronteres de color per les quals es regeixen les relacions en la nostra societat. Les integrants rescataran algunes reflexions que ens portaran a analitzar de manera crítica i humil, mitjançant la mirada i el cos, el món on vivim.
Las voces de los artistas de la diáspora africana son uno de los vehículos que permiten conectar el continente con Barcelona. Por eso, músicos y periodistas de la ciudad crean con este debate un espacio de diálogo en el que se preguntan por el legado de las músicas negras en Barcelona.
De la mano de algunas caras conocidas de la escena musical de la ciudad, conoceremos las distintas genealogías de las músicas negras y cómo se ha transmitido su legado.
También descubriremos cuáles han sido las lógicas de resignificación musical que se han llevado a cabo, y sobre todo, reflexionaremos sobre qué tipos de futuros podemos imaginar colectivamente para la creación de espacios de musicalidad vivos que amplifiquen ese legado y nos lleven hasta otros lugares.
Actuación y diálogo con Madjody, Crochet Fiona, Marc Ayza, Fanta Cissoko, Arema Arega y Joe Psalmist.
Perico Sambeat, un dels músics més rellevants del jazz nacional, va fer les seves primeres passes al Taller dels 80. Amb ell parlem d’aquest període i d’un dels seus darrers projectes: Taller de Músics Ensemble & Perico Sambeat. Ens acompanyen també Alba Morena i Marta Duran, dues joves integrants d’aquest combo, amb una prometedora carrera en solitari. Escolta’m és una conversa radiofònica al voltant del Taller de Músics, un programa dirigit pel Taller de Músics i presentat per Martí Farré.
En el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible (Barcelona, 2021) presentem un espai de intercanvi d’experiències per reflexionar sobre la promoció d’un sistema alimentari sostenible i just que tingui en compte les realitats, problemàtiques específiques i els esforços que realitzen, des de l’economia social, cooperativa, popular, comunitària i solidària, col·lectius de persones migrades i racialitzades.
La segona edició de la Fira d’Economia Solidària Migrante i Diversa ha estat el punt de trobada on ens preguntarem sobre què han de complir els circuits de producció, distribució i consum de productes per ser considerats sota el segell D’alimentació sostenible”. Des de l’experiència de cada iniciativa, aquesta trobada vol posar en el context de la sobirania alimentària, les desigualtats socials i econòmiques, estretament relacionades amb els drets o la manca de drets estructurats des de la raça, el gènere, la pobresa i la inseguretat alimentària.
Ponents:
Keras Buti (“fem coses” en romanó), cooperativa de consum, distribució i venda de productes agroecològics i de proximitat, produïts al Parc Agrari del Baix Llobregat de L’Escola Popular. Vol generar formes d’autoocupació associades a la venda i distribució de les cistelles, donant sortida així a l’activitat econòmica impulsada des de la pròpia Escola Popular. Amb la participació de Mercedes Gómez i Mariló Fernández, traballadores de Keras Buti.
La Ambulante (Kantina Migrante), projecte autogestionat per Julieta Lara, migrant, mare, creadora i diversa funcional. Neix de la urgència d’afrontar la precarietat i del suport de companyes de la Nova Usurpada, context en el qual es col·lectivitza. Barreja sabors vegans i l’amor per les receptes de les seves ancestras, realitzades amb productes de proximitat i temporada per a no generar demandes nocives en les comunitats originàries.
Abarka Catèring, cooperativa sense ànim de lucre d’iniciativa social impulsat per Khady Drame, Malamine Soly i Cheihk Drame, que neix de la necessitat d’acte organitzar-se com a persones migrants i ratcializades. El poder de la gastronomia és una eina per a generar oportunitats laborals de persones de la comunitat, posant en valor la riquesa de les cultures africanes.
Col·labora:
Coopolis-Ateneu Cooperatiu de Barcelona
#FiraSolidàriaMigrantiDiversa #AlimentacioSostenibleBCN
La Col·lecció MACBA està formada per obres creades per artistes catalans, espanyols i internacionals durant un període centrat, principalment, entre el 1960 i l’actualitat. Els fons engloben un ampli ventall de tècniques i materials artístics com la pintura, l’escultura, el dibuix, el collage, l’assemblatge, objectes, instal·lacions i gravacions audiovisuals i sonores, entre altres.
Tenint en compte les claus de la primera sessió del cicle Museus (Im)possibles us proposem visitar, des d’un altre lloc, la col·lecció permanent del MACBA i preguntar-nos: Quina és la intenció, naturalesa, origen, jerarquia i contraposició dels objectes presentats? Què ens diuen? Per a qui s’han creat? Qui està representat? Com estan representats? Qui fa de narrador/a? Qui escolta (a qui va dirigit)? Què sentim? On estem en la col·lecció?
El cicle Museus (Im)possibles pretén generar diferents espais pedagògics i de reflexió en clau intercultural entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i gestió cultural de la ciutat, amb l’objectiu de repensar i ampliar, conjuntament, la mirada en relació amb als imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives que ofereixen, sales, centres culturals, equipaments de proximitat i museus.
Ponent:
Suset Sánchez (l’Havana, 1977): és comissària, crítica d’art i investigadora. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de l’Havana (2000) i Màster en Història de l’Art Contemporani i Cultura Visual per la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (2013).
Col·labora:
MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).
#Museus #BCNInterculturalitat #Cultura #EspaiAvinyó