×

Archives

Fenòmens naturals_La aventura del sincrotró ALBA

Barcelona és un pol científic important i de reconegut prestigi internacional. Això és degut sobretot a una voluntat col·lectiva continuada, tant política per part de les administracions públiques, com també de les institucions acadèmiques, sanitàries i també dels propis investigadors. Junts han estat capaços en pocs anys de construir un sistema de recerca científica rellevant.
En el sistema de recerca hi ha grans infraestructures que donen suport a les universitats, als centres de recerca i, en alguns casos, a empreses privades que ho sol·licitin. Les grans infraestructures de suport a la recerca són apostes fortes i inversions finançades per diverses institucions entre elles els governs espanyol i català.
Proporcionen instruments o serveis dels que els grups de recerca per ells mateixos no podrien disposar. Potencien sinergies, doncs, i milloren l’eficàcia i l’eficiència. Són una aposta per la cooperació i la compartició de recursos per fer més eficient el sistema universitari i de recerca.
Entre les infraestructures hi ha el sincrotró ALBA, a Cerdanyola, prop de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Perquè ens parli d’aquesta gran infraestructura tenim amb nosaltres el doctor Ramon Pasqual, qui n’és el president honorífic i en va ser el promotor.

Més informació: <fenomensnaturals.net>

Sustainability for the future of democratic technologies

The Internet, as we know it today, was built in part thanks to the development of open code, protocols, and infrastructures that allowed all the nodes of this network to communicate in an open and distributed manner. This necessary but not sufficient condition sustains the Internet today, even though many proprietary codes, closed protocols and highly centralized structures have been built on top of its foundations. Thinking about the sustainability of the Internet today implies facing the challenge of guaranteeing the free, open and democratic nature of the Internet and everything that is part of it. What is the importance of free software for a free Internet? How can these projects be sustained in the medium term? What role should public authorities play in the development of democratic technologies? Adriana Groh (Sovereign Tech Fund) will focus on addressing these questions.

Moderated by: Malcolm Bain (Across Legal)

Row of experts:

  • Maddalena Falzoni (MaadiX)
  • Pedro Vílchez (Guifi.net)
  • Ricard Faura (Generalitat de Catalunya)

Internet regulation as a battleground

50 years after the birth of the Internet, the existing battles in the legal field seeking to regulate this great global space are multiple and increasingly complex. Regulation and legal times always operate much slower than the speed of technological development, and even more so in aspects as complex as the development of artificial intelligence, automatic data processing, or the impact of social networks and large platforms on society as a whole. In this roundtable we will address from different perspectives, the legal battles that are taking place in Europe around digital technologies and the role of lobbies, the challenges and risks of regulation in the field of AI and discrimination, and the main lines of action for the defense of digital rights.

  • Jill Toh (Racism and Technology Centre)
  • Andrea G. Rodríguez (European Policy Centre)
  • Simona Levi (Xnet)

Internet for the people: deprivatising and democratising the net

Why is the internet so broken? What could ever possibly fix it? Ben Tarnoff (Logic Magazine) will try to answer these questions with a whirlwind tour of the internet’s history, and in particular the history of its privatization. Privatization programmed the profit motive into every layer of what was once a public network. In the process, it laid the foundation for the internet’s current crises. The internet is broken, Tarnoff says, because the internet is a business.

Moderated by: Carlos del Castillo

Decidim y el futuro de Internet

Presentación de Arnau Monterde, coordinador de Decidim y Director d’Innovació Democràtica de Barcelona.

El contexto tecnológico y democrático a escala global se encuentra en un momento de profunda inflexión. Los impactos geopolíticos, energéticos y climáticos están transformando los actuales modelos de producción tecnológica, y ponen en cuestión el actual modelo de desarrollo que sostiene Internet. El escenario de privatización y concentración de poder de las grandes tecnológicas sigue en expansión, al mismo tiempo que ha hecho saltar numerosas alarmas entre gobiernos y ciudadanía debido a sus impactos en el conjunto de la sociedad. Decidim ha abierto una pequeña brecha a escala internacional en una doble dirección: el desarrollo de tecnologías democráticas abiertas y la puesta en funcionamiento de infraestructuras para la democracia y la participación de la ciudadanía. ¿Cuáles son los retos y los riesgos de este presente y futuro incierto? ¿Cómo Decidim puede contribuir a la construcción de un Internet abierto, libre, democrático y al servicio de la gente?

Decidim and the democratic city: Kakogawa, Monterrey, Brussels, New York and Barcelona

The Decidim platform has spread over the years to many cities around the world, deploying different participation processes. In this session, we will address an open dialogue to learn about the participation models of five cities around the world, their experience with Decidim and the future challenges they will face to strengthen the possibilities of participation in public affairs for all citizens.

  • Yasuhiro Okada (Mayor of the City of Kakogawa)
  • Arnaud Pinxteren (Alderman of the City of Brussels)
  • Sarah Sayeed (Chair and Executive Director of the Civic Engagement Commission at New York City)
  • Cintia Smith (Secretary of Innovation and Open Government at the Government of Monterrey)
  • Marc Serra (Councillor for Citizenship and Participation Rights at Barcelona City Councill)

Barxiluna برشلونة | Museus (Im)possibles: De les narratives històriques al relat museogràfic

El Museu d’Història de Catalunya obre les portes el febrer de 1996. A diferència d’altres institucions museístiques, no neix fruit de la necessitat d’exhibir una col·lecció prèviament existent, sinó amb la voluntat d’esdevenir un referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu de Catalunya.

En el marc de les activitats del cicle Barxiluna برشلونة :(Des)memòria del passat i present islàmic i tenint en compte la naturalesa, objectius i el relat museogràfic de la col·lecció d’aquest museu, us proposem un espai de reflexió i treball per analitzar de forma conjunta: Com s’ha divulgat fins ara la història i patrimoni islàmic a Catalunya? Quin pes ha tingut la construcció de «l’altre musulmà» en la configuració del relat del museu i de la col·lecció? Quines possibilitats de replantejament del relat històric i museogràfic del museu podem proposar per tal generar noves formes de relació amb les comunitats musulmanes i el teixit educatiu que l’envolta?

Amb:

– Mostafà Shaimi. Professor associat del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG) i prepara una tesi doctoral sobre racismes i diversitat religiosa. És especialista en dinamització comunitària, coordina el màster en Diversitat religiosa: pensament, realitat i gestió (UdG). Ha treballat en l’àmbit social en administracions públiques i entitats socials, com ara la Fundació IRes (Institut de Reinserció Social), el GRAMC (Grup de recerca en minories culturals) o Cáritas, i ha col·laborat en diferents projectes com el Fòrum Inclusió Social i Ciutadania o el Programa Ordit de la Fundació Jaume Bofill. També és membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona i és articulista habitual del diari Ara.

– Mohamad Bitari. Poeta, traductor, escriptor i periodista palestí-sirià. Va començar a escriure i publicar des dels setze anys, inclosa poesia, a la revista Al-Hadaf. Va estudiar al Departament de Filologia Hispànica i Dramatúrgia a la Facultat de Lletres i Humanitats (Universitat de Damasc). Durant els darrers vuit anys, ha escrit a molts diaris, revistes i llocs web àrabs com Al-Araby, Al-Jadeed, UltraSawt, Bidayyat, i Arab 48, entre altres. També ha treballat com a corresponsal a Espanya del suplement de comunitats àrabs, fundat pel diari Al-Arabi, Al-Jadeed. Forma part del Consell d’Escriptors Perseguits de la Fundació Pen Club a Catalunya, i treballa com a traductor de literatura catalana i literatura espanyola i com a professor d’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a traductor, la seva darrera feina ha estat la traducció a l’àrab de Tot Messi: exercicis d’estil. Com a dramaturg, la seva darrera producció ha estat la co-escriptura, juntament amb Clàudia Cedó, de la dramatúrgia de Síndrome de gel, representada a la temporada 2021-2022 del Teatre Lliure de Gràcia. Actualment, ha acabat el Màster Universitari en Estudis Teatrals (MUET), i es troba en procés de començar una tesi doctoral en Filologia Catalana i Estudis Teatrals.

Coorganitza: Oficina d’Afers Religiosos i Museu d’Història de Catalunya

Empanada Cultural – T05 E09: TERRORISME

Agafeu-vos fort que avui toca endinsar-nos en el terrible món del terrorisme. 00:00:48 Editorial (Adriano Calero) 00:11:30 Còmics (Pol Diggler): «Seguir dibujando», de Coco 00:33:53 Cinema (Adriano Calero): «Un año, una noche», de Isaki Lacuesta 00:57:53 Novetats musicals (Marcusen Bender) – Rian Treanor & Ocean James: “Saccades” // [Nyege Nyege Tapes, 2023] Spotify:https://open.spotify.com/album/2StQxb… Bandcamp: https://nyegenyegetapes.bandcamp.com/… – Jako Maron: The Electro Maloya Experiments of Jako Maron // [Nyege Nyege Tapes, 2018. Reissue 2023]

Fabra Magazine – Feedback especial entrevista a Chuso Ordi i a «Joina»

Entrevista a Chuso Ordi autor  de“Autopista Yphsis “, Una película d’animació artística que ens mostra un trajecte en cotxe peculiar i entrevista a l’artista “Joina” que oferirà un concert amb cançons
majoritàriament del seu darrer disc “Orbita 9.18”que gira sobre la idea
de tornar a casa . 24/2 SESSIÓ FEEDBACK a les 19:00 a Fabra i Coats.

Dimecres de So i Cos – Consideracions sobre l’inevitable ressonar

Concert en format de conferència sònica de Xavi Lloses, amb presentació de Miquel Jordà.

Partint d’una sèrie de collages de locucions extretes de documentals, ràdios, telenotícies i pel·lícules, es construeix un fil argumental al voltant de les diferents repercussions tangibles i intangibles de la vibració sonora i la música. Des dels principis físics més elementals fins trencar la barrera del so, passant per les harmonies de les esferes, etc… Reflexions sobre què i com escoltem, i els possibles significats i valors que atorguem a allò que anomenem música. Un trajecte al·lucinant a través d’hipnòtics i curiosos paisatges sonors entrellaçats amb les últimes músiques destil·lades del laboratori de Xavi Lloses. Podem deixar de mirar, però no podem evitar d’escoltar.

Ràdio Farró Especials – Dia Mundial de la Ràdio 2023

Ràdio Farró celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb una emissió radiofònica, oberta, des de l’Espai polivalent de Vil·la Urània, on mostra alguns dels programes que té en la graella. Busca la interrelació entre els membres dels diferents programes i també amb el públic assistent.

En aquesta emissió s’hi poden escoltar els següents programes:

. NO ANEM ENLLOC. El presenten en Pau Domingo i en Bernat Bas. Diuen que el seu, és un programa d’humor on no s’hi aprèn res. En aquesta edició parlen de la ràdio.

. DONES A LES ONES. Són 5 dones, de les qual 3 fan el programa en aquesta ocasió. Diuen que el seu programa és un magazine d’actualitat i cultural, sempre amb ulls de dona. En aquesta edició la Consol Rovira ens parla de la seva relació amb l’Excel, la Gemma Oliver ens parla de l’Elena Francis i la Corin Tellado, i l’Eva Vives ens parla de la importància de la ràdio.

. FENÒMENS NATURALS. És el programa de ciència de Ràdio Farró, que dirigeix Cristina Junyent, i que acompanya amb un web del mateix nom: fenomensnaturals.net, on hi ha els programes emesos. Avui ens parla del 75è aniversari de la creació del transistor.

La Goretti Mas condueix el programa juntament amb en Raúl Gallegos qui, a més, s’encarrega de la taula de so.

Tallers de ràdio de Vil·la Urània – Hivern 2023 – El Tardeo

Ja tenim aquí un nou magazín enregistrat pels alumnes del taller d’iniciació a la ràdio d’aquest Hivern 2023: EL TARDEO. 

Aquest programa és el tancament de la nostra etapa formativa i on s’hi recull tot allò que hi hem après.

És el nostre primer programa i, tant de bo, que no sigui l’últim!

Hem elaborat aquest programa: Luz Díaz, Julia Sainz i Paloma Llorente.

Professor: Joan E. Vidal

Ràdio Farró Especials – Jornada de ràdio oberta i participativa 2023

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Ràdio, Ràdio Farró, juntament amb el centre cívic Vil·la Urània, ha organitzat una Jornada de ràdio oberta i participativa, amb un taller pràctic per a elaborar i emetre un programa de ràdio entre tots els assistents que s’hi han inscrit.

Els assistents s’organitzen en grups i cada grup ha preparat un programa amb els següents continguts:

  • Primer grup. S’anomenen les Ofèlies i entre elles parlen de teatre. Són la Rut, l’Eva i la Clàudia.
  • Segon grup. Plantegen la manca d’equipaments esportius en el barri del Farró i reivindiquen més presència. Són en Sergio, la María Carmen i en José Antonio.

Presenta el programa la Maria Goretti i l’Andrés s’encarrega del so.

Ruta Lokal – Capítol 111

Davant el micro un cop més i a les vostres oïdes per fer-vos arribar una petita porció de la millor música que sonarà en directe a les sales i centres de la província de Barcelona entre el 16 i el 28 de febrer. El meu nom és Manuel Burgos i això es Ruta Lokal. Un programa que es produeix a Ràdio Fabra i es retransmet també en diferit a Ona – Sants Montjuïc i a Ràdio Corbera dijous a les 22 h de manera quinzenal a més de poder sentir els pòdcast a les vostres plataformes d’streamig predilectes com poden ser Spotify, amazon music, Apple music, iVoox, o a la mateixa pàgina web de Ruta Lokal rutalokal.com on podreu trobar tots els concerts i actuacions de la província de Barcelona totes a una mateixa agenda.

Qui citem quan ballem?

El pòdcast «Qui citem quan ballem?» s’articula en el marc del cicle “Estar, ballar, 3, 4” a partir de l’enregistrament de fragments dels diàlegs entre col·laboradores, participants i part de les aportacions musicals que s’han introduït al llarg de les sessions del cicle.

Tenint en compte l’objectiu del programa d’explorar les relacions entre el ball i les memòries, i partint del text curatorial creat per les col·laboradores, La Niña Jacarandá ha creat una peça sonora, entre la música i l’oralitat, que es reprodueix parcialment en una de les accions ballades del cicle.

‘Utopia i liminalitat’ amb Oriol Rosell

La transició permanent com a conquesta d’una realitat ideal.

El risc més gran de la utopia és la seva realització plena com a sistema estable. Convertida en ordre, la utopia pot esdevenir un límit en sí mateixa. Solament mitjançant la revolució permanent, convertit en un estadi de transició perpètua, l’ideal utòpic pot sobreviure a les seves pròpies contradiccions. La liminalitat, entesa com a concentració de múltiples possibilitats latents, es revela, per tant, com l’estadi utòpic idoni.

Amb Morena Bellini i Oscar Abril Ascaso, 2 dels 44 participants de l’exposició «Utopia Rambles».

Radio Jove Aixec – Capítol 8

Tornem amb el nou any reflexionant sobre el nadal. Ens hem vestit de reporters i hem sortit al carrer a preguntar sobre diferents aspectes del Nadal…

… També hem investigat sobre altres festivitats del món! i us les portem en aquest nou programa de RadioJove Aixec!

________________________________________________________________________________________________________

Volvemos con el nuevo año reflexionando sobre las navidades. Nos hemos vestido de reporteros y hemos salido a la calle a preguntar sobre diferentes aspectos de la Navidad…

… También hemos investigado sobre otras festividades del mundo! y os las traemos en este nuevo programa de RadioJove Aixec!

Dones a les Ones – 6 – Tarda de cinema

Un magazine d’actualitat, cultura i entrevistes, amb un estil dinàmic i proper, conduït per dones de mirades diferents.

Programa dedicat al cinema. L’Eva ens parla  de la vida i la trajectòria de Carmen Miranda, la Mercè ens parlarà del prolífic i polifacètic Sean Connery, i de la mà de la Consol fem una passejada per Venècia i pels grans festivals de cinema.

Ens podeu contactar a través del correu donesalesones@gmail.com

Fenòmens naturals_ Eduard Fontserè, meteoròleg

Avui parlarem d’un científic barceloní: Eduard Fontserè i Riba, que va néixer l’1 de març de 1870 i va morir també a Barcelona, el 18 de setembre de 1970. Doctor en ciències fisicomatemàtiques, va ocupar les càtedres de Geodèsia, Mecànica Racional i Geodèsia i Astronomia a la Universitat de Barcelona.
Quan l’ajuntament de Barcelona va encomanar a RACAB de fixar l’hora oficial, Fontserè va ser director del Servei Horari entre 1894 i 1961.
D’aquesta tasca seva tenim una petita introducció a un especial al carrer de Ràdio Farró pel dia de la ràdio, en què Fenòmens Naturals va participar.
Fontserè va presentar un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo, posat en pràctica en construir-hi l’Observatori Fabra i va acabar sent director de la Secció Meteorològica i Sísmica de l’Observatori Fabra (1912-1962). I va impressionar la primera radiografia a l’Estat.
Però pel que parlarem avui és per la seva faceta de meteoròleg.
Va organitzar la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, establir l’observatori meteorològic del turó de l’Home; amb l’ajuda de l’IEC, va crear l’Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya, la seva gran obra, que dugué a terme sota la protecció de l’IEC i la Mancomunitat de Catalunya.
Perquè ens parli de la seva tasca i del seu llegat, avui tenim a Montserrat Busto, de la Unitat de Canvi Climàtic, del Servei meteorològic de Catalunya.

Més informació: <fenomensnaturals.net>

Fabra Magazine – Especial Feed Back «Próxima Centauri»

Crisol Tuà entrevista Oriol Borràs creador de “Proxima centauri” un espectacle que uneix astrofísica i circ  i Clara Manyós i  Verònica Navas,responsables de direcció i dramatúrgia d“Indestructibles “ un documental escènic sobre la vida dels nens a l’Àfrica adreçat a infants.

‘La Rambla en acció. Artistes de l’espai públic, patrimoni immaterial’ amb Bàrbara Raubert

La Rambla és la gent que la passeja, la gent que la mou i que la converteix en el seu escenari. Per això conversarem amb Clive Booth sobre els personatges i les accions artístiques que han transitat la Rambla, com ell mateix des que l’any 1979 va arribar a Barcelona.

També podrem sentir el testimoni de l’artista navarrès Abel Azcona, que va triar La Rambla per a algunes de les seves accions més radicals, i tocarem temes com l’ús de l’espai públic, el turisme, l’economia i el patrimoni intemporal.

La Ecocosmopolita – Bitácora de la naturaleza con Valentina Quintero

Yo tenía claro que este viaje que es Flores en el Asfalto tenía que comenzar en Venezuela, porque ahí nacimos, crecimos y nos conocimos Cristina Montecinos de Mara Media -coproductora del programa- y yo -Yve Ramírez.

¿Y qué mejor invitada para este punto de partida que Valentina Quintero, creadora de la mejor Bitácora de Venezuela?

Cristina y yo, -como tantas venezolanas- viajamos a lo más bonito y profundo de Venezuela a través de las crónicas de Valentina, la mayor parte de las veces con esas rutas que haces sin moverte del sofá pero llenando tu corazón de imágenes y sensaciones. Y gracias a ella y sus programas, conocimos los paisajes increíbles que nos rodeaban y sus historias.

En este primer episodio vamos a viajar a la naturaleza más profunda de este país, ubicado al norte del Sur, de la mano de una de sus mejores guías. Una mujer que lleva décadas trabajando con dos obsesiones: dar a conocer la Tierra en que nació, en que nacimos, para que aprendamos a quererla y a cuidarla, y convertir a Venezuela en el gran destino de turismo sostenible de América Latina.

Visita la página del episodio para ver más información, como los canales por donde puedes conocer más de Valentina y ver fotos de los hermosos lugares que ella menciona.

Y si quieres estar al tanto de todas las novedades de La Ecocosmopolita, suscríbete a sus cartas: recibirás todas las novedades del podcast en tu e-mail y, cada 15 días, una carta con un soplo de aire fresco y optimismo ambiental bien informado.

Guión y narración por Yve Ramírez de La Ecocosmopolita, y producido por La Ecocosmopolita y la productora Mara Media, en colaboración con Radio Fabra.

Gigantes y Molinos – Febrer 2023

Imperfecciones radiofónicas, entrevista con la abogada y mediadora Maribel Vélez Orta, musiquita y pseudo-homenaje al PP, comics, energía atómica y la bienvenida a tres nuevxs locutorxs, Miquel, Claudia y Oscar. Que aproveche.

Teatre en les ones – Trobades inesperades de Hannah Jane Parkinson

Ens passem la vida programant trobades, però a vegades ens topem amb aquelles trobades que no estaven agendades, que són fortuïtes, inesperades, sense planejar…Trobades que potser ens sorprenen o trasbalsen per uns minuts la nostra quotidianitat…
Quina és la probabilitat de ser de cop i volta, al mateix lloc en el mateix instant de temps?

Tantes nits sense dormir, amb Alexandra Laudo. Capítol 1.

Tantes nits sense dormir

Vivim sota el paradigma del 24/7, en què el neocapitalisme, la globalització, i la cultura de la hiperconnectivitat defineixen una societat en què la diferència entre el temps de productivitat i el de descans és cada cop més difusa.

En un món incandescent, en que la il·luminació de les ciutats, de les carreteres i autopistes, i també de les pantalles dels nostres dispositius rivalitzen amb la foscor de la nit, i en què la vigília i l’operativitat constant són recompensades, dormir és una estranyesa, un temps excepcional en què no som treballadors ni consumidors.

 

Tantes nits sense dormir explora l’estatus del son i del temps de descans en una societat on la productivitat i el consum mai s’aturen. És possible imaginar un futur en què els humans no dormin? En un món 24/7, dormir pot ser una acció política, un acte de resistència?

 

Aquest projecte ha comptat amb el suport de les Beques Barcelona Crea 2021 de l’Ajuntament de Barcelona.

Capítol 1

En detriment d’una concepció del son com una funció vital i natural del cos, en les últimes dècades ha anat emergint una forma pragmàtica de concebre el son, desvinculant-lo de la idea de necessitat, i entenent-lo com quelcom que pot ser regulat i instrumentalitzat, especialment en benefici de dinàmiques de productivitat, rendiment i optimització. En aquest primer capítol de Tantes nits sense dormir abordem la qüestió de la manca de son i de la seva relació amb el rendiment i la mercantilització de la vida d’una manera constel·lativa, a partir de referències teòriques i socieconòmiques, de fets històrics i d’anècdotes.

Amb referències i cites bibliogràfiques de textos d’Alexei Penzin, Jonathan Crary, Plató i Marx, i a l’article de Jaime González “Nootrópicos: las «drogas inteligentes» de moda en Silicon Valley” (BBC Mundo, 2015, així com a diferents apps per al monitorage i la millora del son.

Amb fragments dels temes musicals Otra noche sin dormir, de Rosendo y Barricada, Death Bed (Coffee for Your Head), de Powfu ft. beababoobee, Godzilla, d’Eminem ft. Juice WRLD i Goodnight Moon, de Shivaree.

Coordinació general de Matias Rossi.

Aquest projecte ha comptat amb el suport de les Beques Barcelona Crea 2021 de l’Ajuntament de Barcelona.