‘No soy tu gitana’ és un monòleg en el qual es desconstrueix l’imaginari racista, classista i patriarcal que han patit les dones gitanes des de fa més de 600 anys fins avui. En paraules de Silvia Agüero: «No soc aquesta gitana construïda per les ments dels poderosos: homes, paios, catòlics… a través de les lleis que han perseguit la nostra identitat i de la ficció promoguda per la cultura dominant. No soc ni Preciosa ni Carmen ni Esmeralda ni Zemfira. Tampoc soc la gitana que et mostren a través de la teleporqueria».

A partir d’aquesta proposta escènica, us proposem un espai de diàleg amb actrius de col·lectius racialitzats per reflexionar sobre: Quines són les conseqüències en la vida de les dones gitanes i racialitzades d’aquests imaginaris reproduïts a través de les arts escèniques, la literatura, la pintura i el cinema? Quins límits i potencialitats trobem en la capacitat de transformació d’aquests imaginaris mitjançant la creació artística? Quin pes ha de tenir l’autorepresentació i la revisió crítica de la història per trencar amb els imaginaris racistes en el món de l’art?

Amb:

– Silvia Agüero: gitana, mestissa, feminista, i col·laboradora de la revista Pikara i d’altres mitjans com Radio Vallekas o Ara!nfo, autora de Mi feminismo es gitano, coautora de Resistencias Gitanas, escrit juntament amb Nicolás Jiménez, on denuncia l’esborrat de la història del poble gitano.

– Silvia Albert Sopale: actriu, directora i dramaturga de diversos espectacles entre els quals destaca «No es país para negras» que es troba de gira des del 2016. Ha treballat amb diverses artistes de l’escena cultural actual. És impulsora de Periferia Cimarronas, el primer teatre afrofeminista d’Espanya. És sòcia de diversos col·lectius antiracistes, entre ells Tinta Negra; col·lectiu d’actrius, actors i creadores escèniques negres a Catalunya.

– Sònia Masuda: actriu, dramaturga i directora mestissa catalano-japonesa, nascuda a Barcelona. Ha treballat tant en cine i TV, com en teatre. Com a actriu ha participat en sèries com «Coco y Lana» de Disney Channel, «Otro Cuento más» de Betevé, «Bitesize» de la BBC, i en pel·lícules com «Framed» de Marc Martínez Jordán o «La juventud baila», de Marc Crehuet, i recentment «Teoria dels cossos» de Joan Ramón Armadàs. La seva experiència com a dona asiaticodescendent dins la indústria cultural fan que tingui la necessitat de parlar del racisme experimentat i l’any 2020, crea la seva pròpia companyia de teatre, A l’Abordatge!, i s’estrena com a autora i directora del seu primer projecte propi, l’obra de teatre THIS IS NOT HERE (Re-Imagine Yoko Ono), que tracta temes com el racisme, l’autodeterminació personal i l’amor a l’art. El seu següent projecte de creació va ser la performance El Silenci de la Fera, que va crear per la 1a Edició del Festival FuriAsia de Catàrsia. Actualment, es troba rodant la pròxima temporada de la sèrie Oh My Goig de Betevé.

– Mar Ortiz: intèrpret, investigadora escènica i docent de dansa. S’inicia en danses folklòriques del seu país (Argentina), i posteriorment concentra la seva formació i desenvolupament personal en la recerca en dansa contemporània, decisió que la porta a treballar en companyies i festivals de l’Argentina i Espanya. Com a pedagoga ha dedicat gran part del seu temps a impartir classes en el Sistema d’Educació Obligatòria de l’Argentina i en diferents centres culturals independents. Les seves propostes inclouen dins del llenguatge de la dansa a la interpretació, l’ús de la veu i el diàleg amb altres llenguatges artístics. La seva última composició escènica, “l’Índia”, ha estat seleccionada en la convocatòria de Teatres de Proximitat a Barcelona, va ser coproduïda per Sala Fènix Barcelona, i compta amb el suport del Fondo Nacional de las Artes de Argentina. Al maig d’enguany realitzarà la seva tercera temporada a la Sala Periferia Cimarronas.

Col·labora: Paral·lel 62