Avui entrevistem la professora Marina Mir per parlar de la pedagoga Angeleta Ferrer i Sensat. Va néixer a Barcelona el 1904. La filla de Rosa Sensat, ajudava la mare a l’escola nocturna per a adults. Després va estudiar magisteri i es va llicenciar en ciències naturals. Aquesta formació li va fer adonar-se que «l’aprenentatge de l’assignatura de ciències naturals no té com a finalitat només l’adquisició de coneixements, sinó que també ha de contribuir al desenvolupament de la personalitat per formar individus equilibrats, sensibles i conscients».
Durant la revolució pedagògica de la República va tenir l’oportunitat de posar en pràctica les seves idees en participar el 1932 en el projecte de creació de l’Institut Escola del Parc, el primer centre d’ensenyament mitjà de la Generalitat. Acabada la guerra va ser desposseïda de la seva càtedra i desterrada a Madrid, en obtenir la primera posició en repetir les oposicions, va poder tornar a Catalunya, on va aplicar les seves idees discretament.
Tot i jubilada, mai no va de deixar d’estar en contacte amb el món de l’ensenyament i es va dedicar sobretot a la formació del professorat. Diu Marina Mir: «L’Angeleta Ferrer em va “adoptar” intel·lectualment parlant. Em va ajudar molt i vam tenir una relació professional molt estreta. » I afegeix: «Cal recuperar la figura d’Àngels Ferrer, perquè tot aquell art que comunicava derivava, de fet, del seu domini d’allò que volia mostrar als alumnes. La seva formació era polifacètica, però la científica era molt solvent. Potser com a mestra li podia donar avantatge aquella manera de fer ciència al seu temps, que avui ja no s’estila: una ciència més humanista que no abocada als resultats productius.»