“Yusuf Albartugui vivia a prop de Tetuan, quan un cosí l’anima a allistar-se a les tropes mores de Franco, amb la promesa que als que lluitin per rescatar Espanya dels ateus i comunistes els donaran bones pagues i terres quan acabi la guerra. Des del principi, descobreix que l’exèrcit revoltat menysprea i maltracta els moros. Quan entra en batalla s’adona que lluiten contra civils mal armats, aganats i mal vestits, que defensen els seus pobles […]”.

Cuando los montes caminen és un llibre que explica per primera vegada episodis de la Guerra Civil Espanyola des de la perspectiva d’un jove marroquí allistat en el bàndol revoltat. Quines són les potencialitats de la novel·la històrica entorn dels esdeveniments colonials silenciats? Com trencar els imaginaris racistes al voltant de la diàspora magrebina present en la guerra civil i les seves repercussions actuals?

Aquestes i altres reflexions són les que tractarem en aquesta activitat, en la que partint d’una lectura dramatitzada d’alguns fragments ens endinsarem en la història de Yussuf. Seguidament, generarem una conversa des del que situarem els continguts del llibre i abordarem i posarem en valor la història no hegemònica sobre la guerra civil i la importància de les fugacitats.

Amb:

– Youssef El Maimouni. Ksar el Kebir, 1981. Llicenciat en Filologia àrab i Màster en Mediació de conflictes, ha dedicat la vida laboral al món social, principalment, en projectes destinats a l’atenció a joves en risc d’exclusió social. Actualment, combina la direcció d’un Casal de Joves en un barri de Barcelona amb la literatura. És autor de la columna Baisara que es publica a la revista Masala i autor de la novel·la Cuando los montes caminen (Roca editorial).

– Moha Amazian. Actor vigatà, ha participat en diversos curtmetratges i obres de teatre relacionades amb el teatre social i el teatre de l’oprimit. Ha guanyat el premi a la Millor Interpretació Masculina al Festival de Cinema de Cabra i actualment està nominat als premis Butaca.

Col·labora: Centre de Vida Comunitària Trinitat Vella i el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu.