PARTICIPANTS
Carlos Taibo, Marina Garcés
Els impactes visibles de la crisi climàtica estan situant al centre de l’imaginari col·lectiu la idea de col·lapse general que altres crisis, com les humanitàries o de desigualtats, no s’havien estès.
Carlos Taibo, professor de ciència política i autor de diversos llibres sobre el col·lapse, i Marina Garcés, professora de filosofia, escriptora i exploradora del que ella mateixa defineix com a època pòstuma, exploraran les causes i la mateixa idea de col·lapse i suggeriran maneres d’afrontar col·lectivament i des de la vivència íntima el present i un futur que sembla en descomposició.

Tot i que la tradició mística, en el marc del cristianisme, es remunta a l’Antiguitat, entre el segle XIII i el XVI, l’Europa occidental és l’escenari d’un floriment sense comparació d’una sèrie d’escrits que relaten la set de Déu, el camí cap a Déu i l’experiència de la trobada amb Déu. Es tracta d’uns textos que, per tal de descriure una experiència tan inaudita i en alguns aspectes tan paradoxal, violenten el llenguatge i recorren a originals metàfores.

BIENNAL 2020

PARTICIPANTS
Vinciane Despret, Antoine Bertin, Donna Haraway, Maria Arnal, Irene Solà, María Sánchez

Els humans hem narrat el món infinites vegades, encavalcant tota mena de relats, imaginant, explicant i posant paraules al nostre lloc en el planeta. Però avui els discursos dominants emparen una explotació insostenible dels recursos i el menyspreu envers les altres formes de vida. Immersos en aquesta mirada antropocèntrica, hem perdut el vincle amb l’entorn i hem oblidat que ni la nostra història ni el nostre futur no es poden escriure sense els de la resta d’habitants de la Terra.

Potser és l’hora de recosir aquesta ferida oberta i de començar a escoltar les altres històries, les dels no humans. Sabrem així refer el nostre vincle amb la Terra?
En aquesta sessió, la filòsofa Vinciane Despret presentarà la seva lectura performàtica «Fonocè», en la qual, acompanyada per l’artista Antoine Bertin, ens descobrirà un paisatge sonor creat per animals no humans. Tot seguit, podrem escoltar les reflexions de la filòsofa i biòloga Donna Haraway, pionera en repensar la nostra relació amb la resta d’espècies vives i autora d’una obra que ha capgirat el diàleg entre humanitats i ciència.

La cantant Maria Arnal posarà música a les paraules de Haraway i s’hi afegiran les escriptores María Sánchez i Irene Solà que, en simbiosi, entrellaçaran històries i faran créixer, a tres veus, un liquen fet de paraules.

MODERADOR
Oriol Farrés

PARTICIPANTS
Ignacio Sánchez Cuenca, Eva Anduiza, Mariam Martínez Bascuñán

El populisme ja no és una malaltia rara de la democràcia, sinó una de les seves formes més usuals de manifestació. Podem identificar les polítiques populistes i les campanyes electorals populistes, però no hi ha un acord sobre el significat i l’abast d’aquest concepte esquiu. Ni tan sols sabem si és la causa d’una degradació de la democràcia o un símptoma d’aquesta. Els contextos de crisi es mostren fèrtils per a les dreceres populistes.
És possible insuflar vida de nou als procediments de la democràcia? O cal resignar-se a lluitar contra els populismes des del populisme?

Carles Muro

PARTICIPANTS
Nasrine Seraji, Anna Puigjaner, Iñaki Alonso, Coque Claret

La ciutat és un sistema de cases en estretíssima coexistència física. L’habitatge és, en definitiva, la unitat irreductible dins la massa urbana construïda, però no sempre hi ha un equilibri entre el nombre d’habitatges i la seva accessibilitat, ni una correlació entre la qualitat de l’espai (llum natural, ventilació) i el preu que es paga per habitar-los en plenes condicions -l’elevat preu de l’electricitat, l’aigua i la calefacció deriva en un drama social com és la pobresa energètica-.
L’augment de la població lligat a la manca de sòl evidencia la necessitat de repensar com reaprofitar les infraestructures construïdes que han quedat obsoletes, més enllà dels interessos especulatius.
Repensar l’habitatge de manera més oberta, és a dir, adquirir consciència de l’espai domèstic com a àmbit distribuït i gestionat entre membres sense vincle familiar que, per raons de proximitat amb la feina o de serveis determinats, opten per cohabitar la casa o disposar-ne com un servei essencial més entre d’altres que faciliten la vida en una ciutat. Repensar l’ús compartit del vehicle (sharing) per descongestionar la circulació rodada en l’ecosistema urbà. Rehabilitar com a aposta clara per revifar els teixits urbans més antics, dotant-los dels sistemes tecnològics que demana l’habitatge actual.

PARTICIPANTS
Enric Casasses, Ilia Mayer, Margaret Atwood, Anna Guitart, Maria Cabrera

Aquesta activitat forma part també de la programació de Barcelona Poesia 2020
La nostra relació amb el futur ha canviat: ja no hi ha grans promeses que orientin el present cap a un horitzó millor. Des de fa un temps, les crisis polítiques i econòmiques i la insostenibilitat del nostre mode de vida semblen conduir-nos a un carreró sense sortida on la paraula futur és buida de sentit. Però enlloc està escrit que ens dirigim inevitablement al col·lapse.

Potser l’experiència dels darrers mesos, amb el món assolat per una pandèmia, és l’ocasió de mirar endavant de manera diferent i posar paraules a un futur col·lectiu que s’allunyi de distòpies i faci d’aquest present inesperat una font de noves oportunitats. En serem capaços?

En aquesta sessió coorganitzada amb la Setmana de la Poesia 2020, el poeta Enric Casasses, acompanyat pel músic Ilia Mayer, presentarà un manifest poètic per al futur i posarà nom a algunes de les esperances i les decepcions que acompanyen aquesta paraula.
Seguidament, l’escriptora Margaret Atwood, mestra de la ficció especulativa i creadora d’alguns dels universos distòpics més reconeguts de les darreres dècades, conversarà per videoconferència amb la periodista Anna Guitart. A més, descobrirem la seva obra poètica de la mà de Maria Cabrera, que recitarà alguns dels poemes d’Atwood traduïts al català per Montserrat Abelló.

En aquesta sessió també es projectarà la càpsula audiovisual “Anticipació”, del projecte de creació “Un vocabulari per al futur”, produït des del CCCB especialment per a la Biennal de Pensament. “Anticipació” compta amb text i veu de José Luís Peixoto i direcció d’Andrés Duque.

MODERADOR
Rubén Martínez Moreno

PARTICIPANTS
Ramon González Férriz, Steven Forti, Nuria Alabao

En els darrers anys han proliferat en diferents llocs del món moviments reaccionaris i il·liberals amb un ampli suport popular. Es tracta d’una constel·lació política complexa que inclou trets de l’extrema dreta tradicional barrejats amb noves demagògies que desconcerten les forces progressistes, ja que alteren radicalment les regles de joc democràtic.
Estem assistint a l’autodestrucció democràtica de les democràcies? Quines patologies socials produeixen aquests símptomes neoautoritaris? És una reacció a tensions acumulades durant les dècades daurades de la globalització?

BIENNAL 2020

MODERADORA
Anatxu Zabalbeascoa

PARTICIPANTS
Hashim Sarkis, Roi Salgueiro, Oriol Nel·lo, Ethel Baraona

La idea de convivència desborda avui dia qualsevol frontera física i ens implica de manera global. Es tracta d’una convivència o supervivència essencialment col·lectiva, de l’existència d’un ésser urbà que viu en confiança i solidaritat amb la resta.
L’urbanisme afronta una sèrie de reptes de cara a com pensem l’ecosistema urbà que volem habitar nosaltres i les generacions futures. La planificació ha de ser, en conseqüència, evolutiva i adaptable en termes tecnològics, demogràfics i de mobilitat.
Uns reptes que venen imposats per dinàmiques canviants pel que fa a les relacions personals, en part fruit de l’increment de la densitat a causa de la immigració i a l’àmplia connectivitat en xarxa. I també per processos com ara la gentrificació, la privatització gradual de l’espai públic i la sobreexplotació del sector turístic.
Cal, així doncs, un urbanisme capaç de corregir aquests desequilibris per potenciar en un futur ecosistemes urbans adaptatius i accessibles, amb xarxes de mobilitat sostenibles que desdibuixin progressivament gradacions del tipus perifèria/centre.

BIENNAL 2020

PARTICIPANTS
Andreu Belsunces Gonçalves, Sheila Sen Jasanoff

El desenvolupament tecnocientífic entranya promeses, projeccions que estructuren les visions de futur que, com a societat, volem perseguir o evitar. Aquesta configuració d’imaginaris és un terreny profundament polític on capitals de risc, maneres de produïr coneixement, formes d’organització social i expectatives, lluiten per definir el que el món és, i hauria de ser.
Aquesta activitat presenta dues mirades complementàries sobre el la relació entre tecnologia, futur, política, imaginació i transformació sociotècnica. Moderada per Andreu Belsunces i la professora de Harvard Sheila Jasanoff discutiran sobre com mercats, algorismes, pensament especulatiu, infraestructures i regulacions s’emboliquen en la emergència i estabilització de noves realitats.

PARTICIPANTS
Peter Frase, Laura Llevadot, Lucas Barrero, Nona Fernández, Eudald Carbonell, Marta Verde
El futur és avui un lloc incert, però aquesta incertesa no neix del desconeixement dels reptes als quals hem de fer front col·lectivament. Hi ha preguntes concretes, problemes ben definits, situacions que cada dia mereixen l’atenció d’experts arreu del món i que fan que puguem imaginar alguns dels horitzons que definiran les properes dècades. Des del rol de la intel·ligència artificial i de les tecnologies de la informació en la societat, o la deriva de les democràcies liberals, la crisi de drets i llibertats polítiques i el paper creixent dels autoritarismes, fins al repte de l’emergència climàtica i el nostre lloc com a espècie en el futur del planeta.
Per ser capaços de mirar endavant ens cal posar nom a aquests futurs possibles i deixar que el coneixement que ja tenim ara sigui una eina de transformació.
En aquesta sessió sentirem cinc persones amb trajectòries i perfils molt diferenciats que ens presentaran els futurs que s’imaginen. Cinc veus, cinc relats.
L’assagista Peter Frase reflexionarà sobre capitalisme i tecnologia, mentre que la filòsofa Laura Llevadot posarà el focus en el terreny del pensament polític. Lucas Barrero, ambientòleg i activista climàtic, farà un al•legat generacional per la justícia climàtica, mentre que l’arqueòleg Eudald Carbonell reflexionarà sobre el nostre paper com a espècie en un planeta en crisi. Des de Xile, l’escriptora Nona Fernández buscarà en la memòria col·lectiva les eines per mirar endavant. Totes aquestes mirades s’entrellaçaran amb la intervenció audiovisual de l’artista Marta Verde, que posarà música i imatges a aquests possibles futurs.

BIENNAL 2020

MODERADOR
Daniel Gamper

PARTICIPANTS
Almudena Hernando, Santiago Alba Rico, Àngel Puyol

La tradició republicana francesa i el llegat judeocristià situen en el nucli de les nostres intuïcions morals les exigències que ens devem els uns als altres. Les institucions liberals van saber com articular les exigències de llibertat i d’igualtat, però la fraternitat va quedar relegada. Així ho va descriure Antoni Domènech fa més de quinze anys en un assaig de títol revelador, “L’eclipsi de la fraternitat”.
Com s’articulen políticament les exigències de la fraternitat en temps de rampant individualisme? Hi ha esperança quan no s’albira la solidaritat a l’horitzó?

BIENNAL 2020

BIENNAL 2020

MODERADORA
Maria Sisternas
PARTICIPANTS
Neil Gernshenfeld, José Luis de Vicente, Mara Balestrini, Josep Maria Ganyet
Fins a mitjan segle XX, el creixement demogràfic exponencial tenia com a escenari els denominats països del Tercer Món, víctimes del colonialisme i del desequilibri en el desenvolupament econòmic i tecnològic entre els països tècnicament dominants i les poblacions sotmeses.
Cent anys després, en plena era digital, les causes apunten cap a un context cada vegada més global, que afecta gairebé tothom per igual a causa de la interdependència comercial entre països, la connectivitat humana i l’accés obert a les bases de dades compartides i participatives a escala internacional.
La globalització ha donat lloc a reaccions oposades, que fan inevitable assumir un posicionament crític que aconsegueixi equilibrar ambdues tendències: un posicionament glocal (global + local) que es beneficia dels aspectes positius de la globalització i del desenvolupament tecnològic i alhora reverteix la progressiva homogeneïtzació cultural.
El disseny, cada cop més democratitzat, ha de fer una clara aposta per la incorporació d’innovacions tecnològiques en el planejament de ciutats intel·ligents, així com per la creació d’una xarxa d’equipaments de fabricació digital que apropin a petita i mitjana escala la producció i distribució d’objectes de consum quotidià: fab cities.