El Museu del Disseny de Barcelona és el museu de les arts de l’objecte i del disseny, producte de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat. És a dir, el denominador comú de totes col·leccions i entre l’ahir i l’avui és l’objecte i tot el que significa o ha significat i ha aportat: des de la seva concepció, creació i producció fins al seu ús segons el temps i la societat, tant en l’etapa artesana i preindustrial com en la industrial o la digital.
Tenint en compte la història, la naturalesa i el tipus de col·lecció del Museu del Disseny, i aprofitant les reflexions que s’han anat plantejant en les sessions prèvies del cicle (1) (2) (3) (4) i (5), us proposem un espai de reflexió i treball on ens preguntarem en aquesta ocasió:
– Qui són i com és representada l’alteritat en els diversos dissenys d’artefactes, cartelleries i objectes que componen la col·lecció?
– Quina relació guarda la representació de l’alteritat amb l’origen de les peces, la història del museu i del procés d’industrialització a la ciutat?
– Quines relectures podem fer sobre les diverses propostes educatives i expositives del museu per generar noves formes de relació amb les comunitats i el teixit educatiu que l’envolta?
*****
El cicle Museus (Im)possibles pretén generar diferents espais pedagògics i de reflexió en clau intercultural entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i gestió cultural de la ciutat. L’objectiu és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives que ofereixen sales, centres culturals, equipaments de proximitat i museus de la ciutat.
Amb:
– Lizette Nin és una artista dominicana que actualment viu a Barcelona. La seva obra gira entorn d’aspectes autobiogràfics, les seves arrels afrodescendents. Amb el seu art pretén donar visibilitat a col·lectius i lluites socials oblidades pel mainstream. Els seus últims tres anys d’activitat a Barcelona, s’han repartit en beques i residències en el MACBA, Bar project, 2020-2021. La fàbrica de creació La Escocesa (Barcelona) i Tangente 2020 Uxval Gochez Gallery de Barcelona (Orí Odé) i Tangente Projects (WO) que va ser mostrada posteriorment com a part de l’Exposició col·lectiva RAÍZ en El Centro de Arte Moderno de Quito, Equador CAC. Va participar en l’art Hunt London, Anglaterra. El 2019 va ser part de la col·lectiva (Re-)sentir tous les jours/Techniques de résistance realitzada per la galeria francesa Mécènes du Sud Montpeller-Sète. El seu treball es va fer part de l’exposició guarda semillas en el Cabello del MAC Panamà 2022 i el seu últim Video Art, El amor es un Timo neuroquímico, a República Dominicana commemorant el mes de la dona al Centre de la Imatge de Santo Domingo, República Dominicana.
– Yazel Parra Nahmens és una artista escènica veneçolana que viu a Catalunya des de fa 9 anys. Li interessa el diàleg inventiu entre la recerca teòrica i la pràctica artística, així com el seu impacte en l’entorn. El treball de Yazel s’enfoca en revisar el discurs hegemònic amb el qual sempre s’ha explicat la història llatinoamericana, per a transformar-lo a partir de la creació de nous relats decolonials, posats en escena.
Col·labora: Museu del Disseny de Barcelona
ÍNDEX DEL PODCAST
0:00.000. Introducció.
6:33.671. Lizette Nin: Orientalisme i ‘altretat‘ / Fabricació de l’altre / Col·lecció (Lizette Nin)
31:26.855. Visita guiada per ‘Extraordinàries’.
33:10.990. Yazel Parra Nahmens: ‘Jo soc la xocolata’.
41:14.668. Conversa.
1:24:06.525. Campanya Alimentació sostenible (2021) dels serveis educatius.
1:48:45.506. Conversa.